PER UN ADÉU QUE NO ÉS PER SEMPRE

Vida meva,
Ara, t'he de deixar...
Potser t'ho prens com si ja m'hagués cansat de tu. No, tot el contrari, és impossible que qualsevol persona es cansi de tu. I arar et preguntaràs que si no m'he cansat, per què t'estic abandonant? Que quedi clar que estimar-te tampoc ho he deixat de fer... Porto amb tu des de fa quatre anys, fins i tot abans de començar tu i jo, jo ja estava buscant algú com tu. El problema és que no sempre tot és fàcil, sempre en totes les coses bones hi ha coses dolentes, i nosaltres ja ens l'hem trobat...

Com bé saps, fa uns dies vaig sofrir un problem afísic que m'ha afectat molt. No estic dient que fos culpa teva, però en part una mica de culpa sí que en vas tenir. I ara a poc a poc m'he d'anar recuperant, però no ho puc fer al teu costat perquè a la mínima que tingui l'oportunitat de poder estar amb tu no m'ho pensaria dos cops i aniria corrents per passar al teu costat tot el que em queda de vida.

Aquest adéu serà més dolorós per mi que per tu, creu-me, ja que al teu costat he ap`res moltíssim i m'has ensenyat a ser millor i a poder ser la millor en tot allò que em proposi, que gràcies a tu torno a confiar en mi mateixa i m'has demostrar que amb esforç i confiança puc aconseguir el que més desitjo. I, en aquests moments, el que més desitjo és poder estar junts un altre cop.

Vull que tornin a haver-hi les nostres cites esporàdiques entre setmana, aquelles que en qualsevol momet ens venia de gust estar junts i ho estàvem. Per no parlar del cap de setmana... el meu cap de setmana es pot resumir en tu. A mi m'era igual haver-me d'aixecar a les set, agafar el cotxe una hora i sols poder estar amb tu dues, perquè a la tarda sé que també el tornaria a veure...

Vull dir-te que per mi has estat el més important i el més bonic que m'ha pogut passar, i no em penediré mai d'haver començat amb tu. Depèn de com vagi tot potser dintre d'uns anys tot torna a ser com abans, però jo no et vull assegurar res perquè com bé saps és complicat.

T'estimo. Així de clar, perquè tu mai m'has abandonat, pequè tu sempre has confiat en mi, perquè m'has ensenyat a lluitar com mai he lluitat per ningú.
Estimo futbol, per un adéu que no és per sempre.
Llorente.

Llerona, 23 de maig de 2016

PD: seguiré portant la nostra samarreta.

MARE

Un dia qualsevol vaig aparèixer,
i tu sense a penes coneixèr-me,
em vas acceptar i em segueixes estimant,
i a dia d'avui em segueixes cuidant.

Apostes per mi
dia sí i dia també,
sense por de penedir-te'm
estàs aquí al meu costat
estimant-me igualment.

Confies en mi sempre
quan ningú més hi confia,
ni tan sols jo em valoro
cap dia d'aquesta vida.

Hi ha persones que creuen en la casualitat,
d'altres que tot és cosa del destí,
que en algun lloc posava que allò passaria.
A mi sincerament m'és igual
perquè a tu com a mare no et canviaria.

UNA PREVISIÓ SOBRE EL FUTUR DEL JOVENT: ANEM CAP AL ROBOT

En un futur molt pròxim les nostres vides seran molt més fàcils i senzilles. Pel que fa a les preocupacions que tothom té (els diners), ningú patirà pels problemes de no poder arribar a final de mes.
Els joves estudiants a part de la preocupació sobre els diners, tenen també por dels exàmens i que els suspenguin una assignatura. Dintre d'uns anys existiran uns robots que valoraran les notes d'una manera justa. Valoraran en percentatges les actituds de cada alumne, el comportament, quant s'arriben a esforçar per poder entendre les explicacions del mestre. D'aquesta manera ningú podrà suspendre ni tampoc aprovar d'una manera injusta.
Aquest robot no exercirà de professor, sols acompanyarà al mestre a totes les seves classes per poder analitzar els alumenes individualment. Realment serà un gran pas per a l'ensenyament ja que el robot valorarà d'una forma clara i precisa totes les actituds, comportament i esforç que es tenen en compte. Els alumnes no s'hauran de molestar per reclamar notes ja que els robots mai s'equivocaran. Estaran perfectament programats perquè no hi hagi cap problema del sistema electromecànic.
La conclusió d'això és que l'ensenyament canviarà de manera positiva gràcies a les noves tecnologies. El cost d'aquestes màquines no l'hauran de pagar els alumnes, tot ho hauran de finançar els partits polítics d'Espanya.

IL·LUSIONS

En Pep és un home de 30 anys que viu sol a una casa de Barcelona. Aquesta nit ha començat a tenir un somni... El principi de la història comença com un dia normal, rutinari, de la seva vida. Ell surt de casa a les set del matí per anar a treballar, la seva professió és d'àrbitre de futbol. En aquest somni quan surt de casa es troba amb molta gent pel carrer que el comença a saludar:
- Bon dia, senyor Pep!- saluda la fornera.
- Molt ben arbitrat el partit d'avui!- li diu el pare d'un jugador de futbol
- Després, si vols, anem a prendre'ns un cafè - li proposa un altre pare.
En creuar la cantonada es troba la noia dels seus somnis, la Manela, de la qual ell ha estat enamorat d'ella des de la primària. La Manela se li ha apropat, li ha fet un petó i després li ha xiuxiuejat a l'orella que l'estimava i que es vol casar amb ell. En Pep nerviós per tot el que està passant, li ha somrigut i li ha dit:
- És clar que em casaré amb tu, ets la meva vida i la persona que més estimo i així seguirà sent per sempre.
De camí al camp de futbol es troba moltíssimes més persones que el saluden i li donen les felicitacions pel seu treball.
En Pep per primer cop a la seva vida és feliç. Per primer cop sent que l'estimen i que no el rebutgen.
De sobte obre els ulls a la realitat, es desperta pensant que la seva vida és així de perfecte i viu així de feliç. A poc a poc, mentre es vesteix per anar a treballar, mentre esmorza es va adonant que la seva vida no era aquella i que en realitat tot el que creia que era real era imaginari.
En sortir de casa, preocupat i confós, va al camp de futbol. Mentre treballa, va confirmant que la gent no li té respecte i que allò que s'havia imaginat ha estat tot un somni, perquè a la seva vida real la gent no li té apreci, l'insulten, li criden, li diuen que tot el que fa no està bé, que no serveix per res...
I tot això ho ha de suportar perquè aquests són els inconvenients de ser àrbitre.

RECOMANACIONS SOBRE L'ÚS DEL MÒBIL

Tenint en compte el temps que passen els adolescents amb el mòbil, l'institut Carles Vallbona recomana aquests consells:

• No utilitzeu el mòbil quan estigueu amb els amics o amb la familia. No està bé que quan estigueu amb gent mantenint una conversa o directament estant al costat estigueu amb el mòbil; primer, és de mala educació i segon, si estàs amb gent és per passar temps amb ells i no amb el mòbil.
• Heu d'apagar el mòbil mentre esteu dormint. Els mòbils, encara que no ho sembli, tenen radiciacions. I a la nit també us afecten.
• Heu de dormir amb el mòbil fora de l'habitació. A part de les radiacions, també heu de tenir-lo fora per no tenir la temptació d'agafar-lo a la nit.
• Heu de tenir precaució amb les fotos que pengeu a les xarxes socials (Instagram, Facebook...). Heu de vigilar quin tipus de fotografies pengeu perquè la gent en pot fer un mal ús.
• Si heu de dir-li a una persona alguna cosa important, no li digueu per whatsapp, si podeu quedeu i feu una volta, perquè així us expressareu millor.
• Carregueu el mòbil a la nit. Si el mòbil l'utilitzeu molt, és millor deixar-lo carregant mentre dorms.
• Heu de portar el mòbil a sobre sempre, per si hi ha alguna emergència.