A vegades les coses que menys t’esperes
ocorren sense un motiu... Quan no t’ho esperes la vida et pot donar la
volta al teu món i de sobte la teva història canvia perquè sí... Que molts
cops aquesta sorpresa et serveix per aprendre a aixecar-te o senzillament per
no tornar a caure. Hi ha gent que pensa que tot passa per casualitat, d’altres
pensen que és el destí... Que en algun lloc hi era escrit que en aquell moment
passaria. Per sort, jo fa molts anys et vaig conèixer a tu, el meu nen
especial. Que sempre està al meu costat, que gràcies a ell tinc forces per
aguantar aquesta rutina, amb qui puc ser jo mateixa, que l’únic que tinc por en
aquesta vida és que no em tornis a abraçar...
Amor, sé que em tingut unes quantes baralles
que no ens han agradat als dos. Però gràcies a això ens hem pogut adonar que els
dos junts podem amb tot. Perquè encara que ens passi alguna cosa molt dolenta,
segur que al final en podem aprendre alguna cosa.
Me’n recordo quan érem amics i vas començar
a sortir amb la Clàudia quan a mi m’agradaves, ella era molt amiga meva, m’ho
explicava tot: les vostres quedades, les vostres cartes, els vostres moments
feliços... Tot. Jo ho passava molt malament veient com creàveu la vostra
història junts.
A principis d’estiu, va arribar un dia
en que ella es va pensar que tu i jo ens havíem envolicat, i em va voler pegar.
M’amenaçava tota l’estona. Van haver uns dies en que no vaig sortir de casa. I d’altres
què anava corrents pels carrers. Et vaig explicar que ella anava per Granollers
amb una navalla, i a tu et donava igual el que em passés. Així que vaig decidir
deixar de parlar amb tu, perquè igualment et donava igual, i així la Clàudia ja
no em voldria pegar. Jo portava des de octubre enamorada de tu, del teu
somriure... i a causa de l’estiu que vaig passar sense tu em vaig
desenamorar... A finals d’estiu la Clàudia va tallar amb tu, i gràcies al Marc
tu i jo vam tornar a ser amics. Durat les primeres setmanes em vas anar demostrant
que et penedies de no haver-me defensat, de no haver-me protegit d’ella, de no
haver-me demostrat que jo era important per a tu, que m’estimaves com amiga...
Em vas estar demanant moltíssimes vegades perdó per tot, que no te’n vas adonar
del que vas deixar que passés. Jo estava seguríssima de que tot el que m’havies
dit ho havies dit amb tota la sinceritat del teu cor... Quan va passar un mes
em vas explicar que havies tornat amb la Clàudia, però em vas dir que aquest
cop no seria igual.
Ella es va assabentar de que tu i jo ens
parlàvem, i va tornar a voler-me pegar. Tu li vas dir que com em toqués la
deixaves. La Clàudia es va tranquil·litzar unes setmanes fins que et va dir:
-
Tria. O ella o jo. Si m’esculls a
mi com a núvia seré la noia més feliç del món. Però si la tries a ella, li faré
la vida impossible, si abans em tenia por, imaginat ara.
Tu preocupat per mi i volent fer el que
millor em convenia la vas escollir a ella. Em vas fer una carta en la que m’explicaves
que jo era i seria la millor amiga que havies tingut, que la decisió va ser
molt difícil però no volies que em tornes a passar alguna altre cosa... El que desitjaves
era que jo fos feliç sense cap problema, però sembla que no t’adonaves de que
jo sense tu no sóc feliç. Per cada paraula que llegia de la teva carta una
llàgrima em queia. Justament aquella nit vam tenir els dos un mal somni que al
matí següent ens ho vam explicar encara que en aquell moment no ens podíem
parlar. El nostre mal somni va ser el mateix. Estàvem un amb l’altre, i en el
meu cas, en el meu somni, tu començaves a caminar cap al fons i jo et cridava
però quan deia a crits el teu nom perquè tornessis, no m’escoltaves i seguies allunyant-te
de mi. El teu mal somni va ser el mateix sols que tu en comptes de cridar,
corries però no avançaves... Aquell matí jo tenia institut, i a les meves
amigues tota l’estona em van estar preguntant que què em passava, perquè no
semblava jo... Estava apagada, trista, sense ganes de fer res... Per la tarda
em vas tornar a enviar un missatge. Jo, estranyada, ho vaig llegir. El missatge
deia que acabaves de tallar amb la Clàudia i que d’excusa perquè ella no pensés
que m’havies escollit a mi, li vas dir que ja no volies estar amb ella perquè
va insultar al Marc.
Finalment, després d’aquell dia, van
passar uns quants mesos fins arribar el dia en que tu i jo ens vam enamorar i
vam començar a formar la nostra història. I avui, portem ja un any d’història
junts.
